dissabte, de desembre 31, 2005
Sidecar, 30 de gener del 2005
Mentre espero que m'arribin les fotos d'ahir (si teniu alguna imatge que voleu penjar: xavierxia@hotmail.com), i quan el primer paracetamol del dia comença a fer efecte, escric primeres impressions.
Crec que aquest cop no fan falta moltes paraules. Tots els que érem al Sidecar vam sentir coses molt semblants i els comentaris post-concert així ho demostren. Va ser una nit màgica d'energia i amistat. Ple absolut a una cripta barcelonina on els fonaments dels edificis i les arcades de la plaça Reial van tremolar. Erupció. Centre gavitacional a l'escenari on la Lynne ens va atrapar. Què és? Oh, ja, carisma, caràcter, magnetisme. És la personalitat d'algú que ha nascut per estar en un escenari, que s'ho ha currat.
Un moltes gràcies pels Poets. Perquè ahir es van entregar. Es podia veure al final del concert. Exhausts, encara van sortir per l'últim tema. Nosaltres ábaix també estavem al límit de les forces. Una comunió.
Vaig a buscar la segona pastilla. Continuarà...
# posted by Xavier @ 5:41 p. m. 
